Mili KK

La Insubmissió a Espanya va ser un dels moviments de desobediència civil més importants de l’Europa del segle XX. Es va gestar a finals dels anys vuitanta i es va mantenir fins a l’abolició del servei militar obligatori, el 31 de desembre de 2001.

L’antecedent immediat de la insubmissió va ser el moviment d’objectors de consciència, iniciat en els darrers anys del règim de Francisco Franco. L’espectacle —i el moviment— comença amb el testimoni fonamental de Pepe Beunza, un dels activistes clau en la història recent d’Espanya.

Un moviment que pretenia el reconeixement legal del dret a no fer el servei militar per motius de consciència. Els objectors es negaven, per tant, a incorporar-se a l’exèrcit. Molts d’ells van ser processats i, en la majoria dels casos, van acabar en presons militars.
A partir del testimoni d’aquells objectors de consciència, insubmisos, militars, polítics, jutges…; a partir de fragments de sentències i de titulars periodístics…, coneixerem les estratègies, les pràctiques i les contradiccions d’un moviment pacifista que va posar fi a la “mili” i va modificar completament la relació d’una jove democràcia amb el seu anacrònic estament militar.